La poetessa del nostre bloc Sílvia Bel ha publicat el seu segon poemari (Fila índia enfora), segons ella: ”amb aquest segon recull de poemes ha arribat l’hora de treure’m tota la roba i sortir enfora de la fila índia; saltar per sobre les alarmes, endur-me sense pagar uns refrescants xiclets de menta; tapar la matrícula del cotxe i accelerar a la benzinera; dir-li un poema a la funcionària que em tramita l’expedient”.
El presentarà al bar Alfa de Gràcia (BCN) el 23 de maig a les 9 pm.
Arxivat a General | Deixa un Comentari »
Davis, Trevino i Somerhalder a Barcelona. Tants caps, tants barrets.
A la roda de premsa que han ofert avui Ian Somerhalder, Michael Trevino i Matt Davis a Barcelona, en motiu de la Convenció Bloody Night Con 2 sobre la sèrie Diaris de Vampirs, l’actor que interpreta Damon Salvatore ha confirmat en primícia que Diaris de Vampirs comptarà no només amb una quarta temporada sinó amb tres temporades més. Michael Trevino (Tyler, a Diaris de Vampirs) ha afegit, a més, que l’argument per a la sèrie està ja esbossat, pel que fa a la quarta temporada.
Aquest fet representa un gran èxit per a la sèrie, ja que, segons Somerhalder, la majoria de les sèries de televisió punxen durant la tercera temporada, mentre que, també segons paraules del mateix actor, Diaris de Vampirs ha fet precisament el contrari: créixer pel que fa a desenvolupament dels personatges i la línia argumental. Mentre que el personatge de Damon Salvatore és el que tenia els diàlegs més treballats, intel·ligents, irònics i humorístics de la sèrie durant les temporades 1 i 2, Somerhalder comenta que durant la tercera temporada, ja no és ell sol, sinó que cada personatge ha anat trobant el seu lloc.
La sèrie s’emet en català al canal 3XL, que va iniciar l’emissió de la tercera temporada el darrer 10 d’abril. En català, doncs, Diaris de Vampirs es troba només a l’inici de la tercera temporada: concretament, s’han emès quatre episodis dels 22 de què compta la temporada. Mentrestant, als Estats Units, només resta un episodi per a la finalització de la tercera temporada, que tindrà lloc el proper dijous 10 de maig.
Pel que fa als diferents papers que Damon Salvatore ha anat tenint al llarg de la sèrie -des de l’assassí despiatat i representant de la dimensió humorística més irònica de la sèrie fins al personatge seriós i torturat de la temporada 3- Somerhalder admet contundentment que el seu rol preferit per en Damon és el de la temporada 1; per què? “Perquè en Damon, fes el que fes, sempre s’ho passava bé. Tant si es tracta de salvar un gatet o d’arrencar-li el cor sense remordiments a un humà, en Damon sempre tenia temps per a un somriure” – entre provocatiu i trapella, mostra als periodistes. Trevino no opina el mateix per al seu personatge, que durant la primera temporada era un autèntic malparit; la seva temporada preferida és la segona i fins i tot la tercera, en què Tyler, el personatge que interpreta, evoluciona. Per la seva banda, Davis i el seu estat no saben què opinar de cap de les temporades.
A més, Trevino opina sobre la transformació en llop que el seu personatge ha d’efectuar. L’actor americà esmenta que el més difícil de la transformació és el fet que ha d’estar despullat en una sala diminuta davant d’una seixantena de persones més, així com la dificultat física que requereix l’escena.
Pel que fa al perill que aquests actors tenen d’encasellar-se en personatges com els que interpreten a Diaris de Vampirs, ho tenen clar: ni Somerhalder ni Trevino no tornarien a fer d’home llop o de vampir, respectivament. Davis segueix sense opinar.
Finalment, Trevino i Somerhalder ens indiquen algunes de les seves sèries preferides: Breaking Bad i The Wire.
Els seguidors:
El mateix Somerhalder s’expressa sobre els seguidors de la ciutat comtal: els seguidors de Diaris de Vampirs a Barcelona són increïbles, i n’elogia l’actitud respectuosa que mostren envers els actors. Michael Trevino afegeix que, a d’altres indrets del planeta, els fans es llancen a sobre dels actors, en general. Una de les qüestions que Trevino apunta com un xic delicada és el tema dels petons: “tothom et demana que els facis petons, quan et fas una foto amb ells; el problema és que si fas un petó a algun seguidor, n’has de fer a tota la resta”, diu amb un somriure.
D’entre les preguntes més boges que els han fet els seguidors en el marc d’una Convenció, Somerhalder n’esmenta dues: “et vols casar amb mi?” i “de quin color és la roba interior que portes avui?” – i puntualitza: “és més, de fet em pregunten si porto roba interior”. Davant d’un Matt Davis que apareix amb unes grans ulleres de sol, una gorra de dimensions no negligibles col·locada de manera adolescent, i amb certes sospites d’activitat nocturna no especialment light, Somerhalder indica -no sabem si de broma o no- que Matt Davis avui no duu roba interior.
Demà 5 de maig s’inaugura la Convenció Bloody Night Con 2 sobre la sèrie Diaris de Vampirs, a l’Hotel Barceló Sants, de Barcelona. La Convenció tindrà lloc durant tot el cap de setmana i comptarà amb la presència de Nina Dobrev (Elena Gilbert a la sèrie), confirmada a última hora, tot reemplaçant l’absència del britànic Joseph Morgan (Klaus).
TEXT: Mar Santacana, El Demà.
Arxivat a Cinema i Televisió | Etiquetat 3XL, alaric saltzmann, Barcelona, BloodyNightCon2, Convenció Diaris de Vampirs, damon salvatore, Diaris de Vampirs, elena gilbert, homes llop, ian somerhalder, joseph morgan, klaus, matt davis, michael trevino, the vampire diaries, tyler lockwood, vampirs | Deixa un Comentari »
Cartell de la segona temporada. L'emissió de la 3a temporada de la sèrie serà els dimarts a les 22.20 h.
El canal 3XL estrena la tercera temporada de la sèrie televisiva Diaris de Vampirs dimarts 10 d’abril, just després de Setmana Santa. La darrera temporada de la sèrie que està arrasant a escala mundial s’emetrà els dimarts a les 22.20 h al mateix canal, que ja va difondre la segona temporada de Diaris de Vampirs (estrena el juny de 2011), i que TV3 va iniciar a emetre en català el juliol de 2010.
La tercera temporada enllaça amb el final inquietant de la segona, en què un dels dos vampirs protagonistes (Stefan Salvatore) es converteix en esclau d’un tercer (Klaus), per tal de salvar la vida al seu germà (Damon Salvatore). Els dos germans Salvatore, que mantenen una relació d’amor i odi fraternal, competeixen per l’amor de la mateixa noia (Elena Gilbert): la doble d’una vampiressa anterior per la qual els dos germans ja s’havien enemistat a causa del mateix amor comú. L’antagonisme “vampir bo-vampir dolent”, inverteix ara els papers: Stefan, “el vampir bo” que intenta suprimir els instints naturals assassins comuns a tots els vampirs, i xicot de l’Elena, és ara obligat a reprendre la seva naturalesa com a depredador al costat de Klaus, tot esdevenint un assassí despiatat; per la seva banda, en Damon és ara el que pren la batuta de comportament exemplar, no sense dificultats, accidents i contradiccions internes. Mentrestant, l’Elena es troba en una cruïlla, davant d’aquesta inversió de papers. Aconseguirà en Klaus que l’Stefan esdevingui un monstre irrecuperable? Acceptarà l’Elena aquest nou paper de monstre, i seguirà creient en el seu xicot? O es decantarà cap a l’altre germà, el fins ara “dolent de la pel·lícula” Damon, pel qual també experimenta atracció no verbalitzada? Entre els intrínguilis amorosos dels tres, hi ha el poderós i sàdic assassí Klaus: mig vampir mig home llop, pretén fer-se amb el poder del món; ho aconseguirà? O es descobrirà alguna feblesa que permeti acabar amb ell? Amb aquesta temporada, la sèrie pren doncs un gir totalment inesperat, que portarà envers camins imprevisibles.
Moments romàntics de la sèrie… o no
Lloc oficial de la sèrie, al canal 3XL:
http://www.3xl.cat/series/170/Diaris%20de%20vampirs
Convenció de seguidors a Barcelona, un mes després:
Allau de protagonistes de la sèrie a la Convenció de Barcelona
La represa de l’emissió de la sèrie coincideix amb la celebració, poc més d’un mes després, de la major convenció europea sobre Diaris de Vampirs: BloodyNightCon2. La Convenció, lloc d’encontre per als seguidors de la sèrie, tindrà lloc a Barcelona el cap de setmana del 5 i 6 de maig, a l’Hotel Barceló Sants. Aquest és el segon any que Barcelona duu a terme una convenció sobre Diaris de Vampirs –la primera va tenir lloc el 2011– i en aquesta ocasió, la Convenció s’amplia amb dimensions i convidats. Participaran a BloodyNightCon2 els actors que encarnen els dos vampirs protagonistes Stefan (Paul Wesley) i Damon (Ian Somerhalder), així com el sàdic Klaus (Joseph Morgan), el professor d’història poc ortodox Alaric Saltzman (Matt Davis) i l’home llop Tyler Lockwood (Michael Trevino).
Entre un atapeït programa d’activitats que faran les delícies dels seguidors (sessions amb els actors, sopars exclusius, tast de vins o concurs de disfresses, activitats que cal abonar a banda de les entrades per a la Convenció), s’inclou un concert benèfic en pro del medi ambient, organitzat per la Fundació que un dels actors va establir amb la finalitat de promoure la protecció de l’entorn. Es tracta de la Fundació IS (ISF), que correspon a les inicials de l’actor Ian Somerhalder, que aprofita la seva popularitat per fer campanya a través de tots els mitjans possibles. El concert tindrà lloc el primer dia de la convenció i serà d’accés exclusiu per als seguidors, previ pagament d’una entrada de 15 euros, i en el qual actuarà el grup barceloní Top of the Morning. ISF té des de finals de març una branca barcelonina: ISF Barcelona Project.
Els passis per tal d’accedir a la Convenció van des dels 150 euros el més barat fins els 400 euros el més car –ja exhaurit, malgrat la crisi econòmica–, segons el que s’inclogui, i als quals cal afegir el preu de les activitats extra a part.
Més informació al lloc web oficial de la Convenció a:
Arxivat a Cinema i Televisió | Etiquetat 3XL, alaric saltzman, Barcelona, BloodyNightCon2, Convenció Diaris de Vampirs, damon salvatore, Diaris de Vampirs, elena gilbert, ian somerhalder, ian somerhalder foundation, ISF, ISF Barcelona Project, joseph morgan, klaus, matt davis, michael trevino, paul wesley, stefan salvatore, the vampire diaries, top of the morning, TV3, tyler lockwood, vampirs | 1 comentari »
Daniel Ruiz-Trillo, Com un vals de Chopin, Paralelo Sur Ed, 2012.
Aquest és l’últim llibre d’en Daniel Ruiz-Trillo, el més personal i el més sentimental. És un història d’amor, està escrit en prosa i té 95 pàgines. Té 32 capítols dedicats als pilars de l’amor: erotisme, compartir, la música, la poesia, l’amor, la cuina, les crisis…
Conté dos pròlegs: un d’en Matthew Tree i un de la Marina Foret.
Val 10 € i el podeu trobar a les llibreries següents:
- Rubí: l’Ombra, Racó del Llibre, Racó del Llibre Jove.
- Sant Cugat: Alexandria.
- Barcelona: Clau de Volta, La Ploma i Rocaguinarda.
- Figueres: Mallart i Viñolas.
- Manresa: Parcir.
Arxivat a General | Etiquetat com un vals de Chopin | 1 comentari »
Mar Santacana
El quart lliurament cinematogràfic de la saga Crepuscle, Breaking Dawn – 1a part, arriba als cinemes sota la direcció de Bill Condon, amb una expectativa especial, més enllà de l’habitual que generen els seguidors de la popular saga. Aquest cop, la pel·lícula estava envoltada de grans incògnites i reptes, els principals dels quals eren com resoldre el complex embaràs vampíric i el part de la protagonista humana (Bella), així com la mort i transformació d’aquesta en vampir, segons l’obra de Stephenie Meyer en què es basa el film. Molts s’havien preguntat, en efecte, si el quart volum de la saga, tal com és relatat, podia realment representar-se cinematogràficament. A banda d’aquest repte tècnic significatiu, Condon també es trobava amb un altre repte destacable; en aquest cas, pel que fa a qüestions morals i de públic destinatari: com presentaria l’escena nupcial de llit –cabdal, a l’obra homònima en què es basa–, si la pel·lícula havia d’anar dirigida a un públic adolescent, que és al qual majoritàriament s’adreça la saga. Tenint en compte la dura censura americana, com s’abordaven la qüestió sexual i la sagnant eren, doncs, determinants per tal d’assegurar un gran abast comercial del film: i és que la saga Crepuscle compta amb milions de seguidors a tot el planeta, molts dels quals són menors d’edat. D’altres incògnites que generaven una expectació particular eren les noces dels protagonistes Bella (humana) i Edward (vampir), així com el vestit de núvia, envoltat d’un gran secretisme. Amb les núpcies que Condon representa al film s’inicia la culminació d’una història d’amor que ha encisat milions de seguidors de tot el món: la història que tracta la saga Crepuscle.
Espot televisiu amb algunes escenes del film
Sexe no; violència visual sí
Pel que fa a les dues grans incògnites, el director les resol amb un tractament oposat. D’una banda, presenta una escena de llit breu, pràcticament sense contingut sexual, amb absència de passió o química entre els actors principals. Com a conseqüència, l’espectador no vibra amb el clímax que és tant important a l’obra. És més, les posteriors escenes ”de llit” es presenten de manera còmica i gairebé ridiculitzades. Qui va decidir canviar l’enfocament de l’obra? Declaracions de Stewart no deixen clar que aquesta no hi hagi intervingut. Fins aquí, Condon fa un tractament molt més que políticament correcte de la primera qüestió espinosa que havia d’abordar. Ara bé, si el director passa per la qüestió sexual gairebé de puntetes i sense donar motius a la censura americana, no fa el mateix amb l’embaràs i el part de la protagonista. L’aposta de Condon sorprèn per la brutalitat de l’impacte visual i el caràcter sagnant, en contraposició amb la primera part del film, totalment inòqua. El director presenta una Bella que genera una vertadera repulsió de mirar, una cara i un cos similars als dels presoners dels camps de concentració nazis, i una quantitat de sang que colpeja l’espectador, talment una pel·lícula del gènere gore. Una aposta atrevida, que de ben segur sorprendrà també el públic no seguidor de la saga: no en va la saga és constantment ridiculitzada com a història sòmines emocional i avorrida, i potser Condon ha volgut optar per aquest tractament brutal com a acte de rebel·lió personal. Malgrat la violència visual de les escenes, el film segueix classificat als Estats Units com a P13: és a dir, per a majors de 13 anys. De nou sembla, doncs, que per a la societat americana la violència és menys important que el sexe.
Bella s'adona que està embarassada
El recurs musical com a vehicle per a l’emotivitat i l’èpica
A banda dels dos grans reptes que Condon tenia a l’hora de dur a terme aquest film, l’americà ha sabut portar la saga a un altre nivell, amb més lloc per a la maduresa i menys per al ridícul provinent de la crítica hostil. És evident que el director ha dut a terme una gran feina, en contraposició amb la catastròfica qualitat del lliurament anterior de la saga (Eclipse). En conjunt, Condon ha assolit un producte d’una gran càrrega emotiva i ha sabut conferir a Breaking Dawn – 1a part una dimensió èpica. El que no transmeten els actors, en general, ho ha sabut transmetre el director a través del recurs sonor, principalment, amb el qual aconsegueix una connexió emotiva permanent amb el públic. Condon és l’únic dels directors de la saga que ha sabut copsar intel·ligentment la importància d’aquest fet, per tal de recuperar l’essència de la saga i els sentiments originaris dels seguidors. Aquesta estratègia fa que Breaking Dawn – 1a part aconsegueixi transmetre emotivitat pràcticament al llarg de tot el film. A diferència dels dos directors anteriors, Condon recupera els sons icona de la saga Crepuscle, amb els que els seguidors s’identifiquen emocionalment conscientment o inconscient: el director recupera Carter Burwell, compositor del primer lliurament de la saga, i n’entrelliga el so lleugerament familiar al llarg de tot el film, de manera tan subtil que l’espectador pràcticament no se n’adona. Aquest fil musical conductor té una gran potència emotiva subliminal; amb encert, Condon ha afegit a això dues cançons més de films anteriors, que acaben de vincular emocionalment l’espectador a la pantalla: principalment, el tall d’Iron & Wine que els dos protagonistes ballen al final del primer lliurament cinematogràfic de Crepuscle, i que al nou film sona com a teló de fons del casament: un tancament de cicle i clímax de la saga. A banda d’aquest, l’americà recupera sons d’Eclipse –versió d’”All Yours”, per Kevin Teasley–. Condon no s’atura aquí, però: la càrrega emotiva de Breaking Dawn també la proporcionen cançons noves, sobretot ”Turning Page” (Sleeping at Last) i ”Cold” (Aqualung i Lucy Schwartz), que fan amarar els sentiments en dues ocasions clau i clímax del film: l’emotiu recorregut de la Bella cap a l’altar –un dels dos moments estelars de l’actuació d’Stewart–, d’una banda, així com la decadència física d’una Bella que s’apropa tant a la mort com al part. Sens dubte, dues escenes del film amb un elevat contingut èpic, en què el film de Condon posa els sentiments a flor de pell.
Estètica: punt fort i resolució amb èxit de la imprimació
Un altre dels punts forts del Breaking Dawn del director és, sens dubte, la fotografia i el tractament estètic-emotiu que duu a terme. D’aquest, destaquen especialment dues ocasions de gran bellesa i sensibilitat: el seguit de flaixos amb records que es succeeixen a l’interior d’una Bella morta –un altre tancament de cicle i connexió amb l’espectador seguidor de la saga–, així com les escenes que se superposen a la ment d’en Jacob –tercer protagonista de la saga– quan aquest ”s’imprima” amb la filla de la Bella i l’Edward. En aquest darrer cas, el director aborda també amb èxit un altre de les dificultats més perilloses del film: com presentar el concepte de la imprimació, un vincle molt més fort que el de l’amor humà, sense caure en l’escarni fàcil de la crítica, ja que podia molt ben ser interpretada com a pedofília –en Jacob s’imprima amb la filla de la parella quan la filla és recent nascuda–. A banda d’aquests dos conjunts de seqüències, són destacables també, a nivell d’estètica, un malson de casament alternatiu a l’inici del film, així com els reflexes i imatges superposades entre el bosc i l’interior del vehicle en què els recent casats viatgen cap a la lluna de mel.
Jacob es prepara per afrontar els seus companys al voltant de la imprimació, al costat d'un Edward amarat de sang, que abandona l'esposa morta
Els llops: l’assignatura pendent
En definitiva, Condon aconsegueix abordar un nombre significatiu de reptes amb èxit. Ara bé, una qüestió que segueix sense ser creïble, que espatlla la qualitat del film, i fins i tot, trenca la màgia de moments emotius, és la recreació dels recurrents llops. Per molt ben treballats que estiguin els efectes especials, els llops generats artificialment fan que la pel·lícula i les escenes on apareixen baixin considerablement de qualitat: els llops són matèria fàcil per a la burla hostil. Condon hauria d’haver trobat una manera alternativa de presentar els llops, fins i tot creativa; aquesta és una assignatura pendent de les pel·lícules de la saga, excepte la primera, en què apareixen llops reals. D’altra banda, l’americà aconsegueix millorar l’argument en alguns casos –en Jacob és un personatge que es fa estimar, al film, mentre que a la novel·la resulta enutjós i fins i tot odiós–, malgrat que en d’altres aplana significativament la intensitat de reaccions i sentiments expressats pels personatges. Ras i curt: la pel·lícula de Condon millora en força aspectes pel que fa a les dues anteriors, però amb recursos específics, en detriment del protagonisme dels personatges.
Un intent de petó amb més tensió sexual que les escenes de llit
Pel que fa als dos actors principals i el que expressen hi ha una involució clarament visible des del primer film de la saga, Crepuscle, en què les reaccions i emocions dels personatges es poden palpar i viure, mentre que l’expressivitat i la implicació dels actors en el paper que representen va disminuint dràsticament d’intensitat al llarg dels successius lliuraments de la saga. Com pot ésser que un intent de petó al primer lliurament sigui infinitament més passional i generi una tensió sexual molt major que les escenes de llit de Breaking Dawn – 1a part? Aquestes darreres no aconsegueixen ni tan sols ser creïbles. L’atractiu que Pattinson hauria de dotar el vampir Edward, mitjançant l’actuació, disminueix dràsticament amb cadascun dels lliuraments cinematogràfics. A Breaking Dawn – 1a part, l’únic record difuminat del vampir de què la Bella es va enamorar –aquell vampir que és irresistible absolutament, fins al punt del dolor– és el somriure captivador d’un Pattinson a l’altar, que espera la Bella durant el moment de les noces.
Problemes de llit o absència de contingut sexual?
Escenes estelars amb alt contingut emotiu: el camí cap a l’altar i el ball Bella-Jacob
Per la seva banda, la Bella representada per Kristen Stewart és cada cop més Kristen Stewart i menys Bella, a la pantalla. Una Bella que, encara que creix al llarg de la història i evoluciona, no es refreda emocionalment envers el vampir del qual està enamorada; l’enamorament que hauria de representar Stewart també decau estrepitosament al llarg dels diferents lliuraments, fins que la química que s’observava a Crepuscle pràcticament no existeix a Breaking Dawn – 1a part. Això, amb l’excepció de dues escenes: el camí de Stewart cap a l’altar, escena en què l’espectador recorda la intensitat dels sentiments de la Bella envers l’Edward, i que Stewart interpreta de manera brillant, així com el ball d’aquesta amb el seu millor amic: en Jacob. En aquesta darrera escena, Stewart realment representa la brutalitat punyent que experimenta davant de la separació futura d’ambdós, a causa de la transformació de la Bella en vampir. La Bella de les escenes nupcials és la que viu les emocions que es poden palpar, és la Bella creïble; no és la Bella plana o la Stewart que no es creu el paper que ha de representar.
Pattinson i Stewart: la parella que ha perdut la química i l’expressivitat a la pantalla
I és que hi ha dos factors que no es poden oblidar: d’una banda, la saga Crepuscle ha rebut tantes crítiques i ha estat tan ridiculitzada al llarg del temps, que això deixa un pòsit en els actors, conscient o no; i aquests es rebel·len contra els personatges que representaven a l’inici. De l’altra banda, la relació personal entre ambdós actors fora de la pantalla (sigui del tipus que sigui), amb una major interacció i pel fet que ambdós han crescut tot filmant les pel·lícules de la saga, ha alterat visiblement els rols artístics Bella-Edward que haurien de tenir entre ambdós. La química que es percebia entre els dos actors durant el primer lliurament cinematogràfic de la saga ja no es percep a la pantalla. Ara s’observa un Pattinson que no és capaç de representar un paper fort, i una Stewart que porta la batuta. L’equil·libri s’ha trencat a la pantalla, i això és clarament visible als films de la saga, excepte el primer. Malauradament, la saga Crepuscle és una gran història romàntica, que ni Pattinson ni Stewart són capaços ja de representar, amb comptades excepcions.
Per la seva banda, Lautner, com a representant del tercer protagonista (Jacob) millora considerablement.
Finalment, no us perdeu l’escena extra a la meitat dels crèdits, una mostra de l’humor més fi per part de Martin Sheen.
Martin Sheen és un dels vampirs nobles de la saga (Volturi)
Arxivat a General | Deixa un Comentari »
Arxivat a General | Deixa un Comentari »
Mar Santacana
La roda de premsa convocada per 20th Century Fox per a la presentació d’Aigua per a Elefants té lloc amb la mateixa màgia que la pel·lícula: al Circ Raluy, situat al Moll de la Fusta (Barcelona). Un circ amb encant i que transporta a una altra època. Fins i tot som rebuts per alguns personatges de circ, amb la vestimenta i maquillatge pertinents.
Pattinson (Jacob) i Witherspoon (Marlena) són la parella afortunada a Aigua per a Elefants
La roda de premsa té lloc a un circ encantador i de debò
Arxivat a General | 1 comentari »
|
